Raquetbol

Tot sobre el raquetbol en català

Author: Carmen Ríos (page 1 of 2)

8 deportes de verano: ¡vamos al agua!

Como cada verano las puertas del averno parece que se abren para ofrecernos su cálido aliento y como cada año nos sentamos en el sofá con miedo a abrir las ventanas por si entra el señor poniente. Dadas estas circunstancias lo último que pensamos es en ponernos a hacer deporte (para sudar aún más si cabe) pero lo curioso es que si lo pensamos, ¡todos los veranos hacemos deporte sin darnos cuenta! Lo que ocurre es que son tan divertidos que nos olvidamos de que son deportes que también nos ayudan a estar en forma. Divertirse, estar en forma, no pasar calor, meternos en el agua … No os estoy tomando el pelo. Hemos elegido los 8 mejores deportes para practicar en verano.  ¡Pruébalos y luego nos lo cuentas!

1. SNORKELING

Esta curiosa palabra proviene del alemán (Schnorchel) y la usaban los marines en la segunda guerra mundial para referirse al tubo de aire para el motor en los submarinos que se mantenían bajo superficie. Pero lejos de esta curiosidad, el snorkeling ya existía desde hace miles de años cuando los seres humanos se veían obligados a abastecer sus despensas con la pesca submarina. Es un deporte de poco esfuerzo y de exploración. Sólo necesitas unas aletas, unas gafas y un tubo, que puedes conseguir en Diveinn  y sólo con bajar la cabeza descubres otro mundo espectacular en blu-ray.

 

 

2. BUCEO

Para los que se quedan cortos con el snorkeling el buceo es una experiencia sensorial que multiplica por cien la anterior. Hay momentos que no se olvidan en la vida y uno de ellos es el momento clave cuando de pronto te sumerges en el agua con un equipo pesado y respirando aire de una botella y permaneces más de 5 minutos bajo el agua, en ese momento preciso el cerebro te dice que subas a la superficie pese a que tú sigues respirando, es un mecanismo de supervivencia y lógica en el que tu cerebro de pronto ha aprendido algo nuevo: ¡puedes respirar bajo del agua!

Las cosas que observarás y experimentarás no las conocerás en ningún otro deporte ni de otro modo, es un mundo totalmente distinto al que hace mucho que no pertenecemos. Volver a él es una experiencia no menos que trascendental. Para ser un buceador necesitas un título de buceo que bien puede ser PADI o CMAS, pero antes que nada prueba un bautizo de buceo más económico y en el que te acompañará un instructor.

 

 

3. SURF Y SUS DERIVADOS

Surf, kitesurf, windsurf… todos ellos requieren una tabla, muchas ganas  y ¡cómo no!, ¡una playa con olas! El surf además de un deporte es una filosofía, es algo que llega a arraigarse en la espiritualidad de las personas que lo practican. Dicen que si lo pruebas y te gusta, te cambia la vida. Y es que navegando a lomos de una ola no debe ser para menos. Decía Paul Witzig “El mar enseña al surfero a vivir en armonía con la naturaleza y el mundo, y él no pide nada más porque lo recibe todo.”

 

 

4. VOLEIBOL

Es el único deporte que no es de agua que hemos incluido, pero porque la tenemos bien cerquita sí lo practicamos en la playa. Sobre todo porque es tan fácil como reunir a unos amigos, una pelota de Voley e ir a la playa, donde ya tenéis las redes instaladas.

 

 

5. NATACIÓN

Es uno de los deportes más completos que existen y de los menos agresivos para las articulaciones y los huesos. Siempre es un buen momento para nadar durante todo el año pero podemos aprovechar las altas temperaturas para nadar al aire libre, tanto si es para refrescarse y chapotear en la piscina como para, si te lo tomas más en serio, prepararte para un triatlón (no te olvides de tus gafas y tu gorro de EachBuyer).

 

6. KAYAK

Ideal  para compartir un paseo y entrenar los brazos, tanto si quieres hacerlo solo como con tu mejor colega, pues hay EachBuyer de un asiento, de dos, de tres y hasta de cuatro. Vamos, ¡para toda la familia! Son aptos tanto para mares tranquilos y lagos de agua dulce, así que no importa si estáis más cerca de uno que de otro. Si además te gusta la pesca te vendrá de perlas.

 

7. RAFTING

Aquí más vale que te pongas un casco y te agarres bien porque descubrirás por qué a los rápidos se les llama ‘rápidos’. Si os da tiempo a reaccionar podréis echar unas carcajadas, porque el rafting es un deporte de equipo, si no estáis compenetrados estáis perdidos y fluiréis dando vueltas como las tazas de la feria u os caeréis al agua.

 

8. BARRANQUISMO CON AGUA

El barranquismo es como el senderismo pero por un barranco y además con agua así que la cosa se complica más, pero también es el doble de divertida. Existen distintos niveles y obviamente hay que empezar por uno fácil. No se puede ser más aventurero, a veces tienes que escalar, rapelar, nadar y bajar por cascadas o saltar al agua, vamos, ¡que el remojón está asegurado pero la diversión también os la puedo asegurar! En Tripadvisor puedes encontrar los mejores lugares para practicar este deporte.

 

 

Estas tres últimas actividades son ideales para organizar un Tripadvisor y unas vacaciones de todo menos aburridas.

Espero que probéis alguno de estos deportes este verano y luego me digáis si no valió la pena porque seguro que valió mucho más que quedarse sentado en el sofá (además de que la comodidad del sofá incrementa proporcionalmente lo mucho que os canséis con estas actividades).

¡A disfrutar!

 

Reglament y principals regles del raquetbol [Part 2]

Ha arribat el moment de continuar coneixent les principals regles del raquetbol. En aquesta segona part del post anirem aprofundint poc a poc en el reglament d’aquest esport.

Jugadora

Principals regles del raquetbol: El Joc

Després d’un bon servei ha estat lliurat, els jugadors tornen la pilota alternativament fins que un o altre no aconsegueix fer una bona devolució, o en cas contrari la pilota deixa d’estar en joc, d’acord amb les regles.

 Bon retorn

Una devolució és bona si la pilota, abans que hagi rebotat dues vegades a terra, és retornat pel davanter a la paret frontal per sobre de la placa / estany, sense tocar el terra o en qualsevol part del cos o la roba del davanter, sempre que la pilota no és colpejade dues vegades o fora.

No es considera que una bona devolució si la pilota toca el tauler / estany després que colpeja la paret frontal.

Principals regles del raquetbol: Let

Una anul·lació és una carrera d’indecisos, i el servei de ral o respecte de la qual es permet que un Deixar, no compta i el servidor servirà novament de la mateixa caixa.

Un Let no ha de cancel·lar un anterior primer error que no va ser presa pel receptor.

Principals regles del raquetbol: Colps

Un jugador guanya un stroke:

(A) En virtut de la Regla 4 (f).

(B) Si l’oponent no fa una bona devolució de la pilota en joc.

(C) Si la pilota en joc toca a l’oponent o qualsevol cosa portada o desgastat per l’oponent, llevat que es disposi una altra cosa per les Regles 9, 10, 13 (a) (i):

(D) Si un és atorgat per l’àrbitre acord amb el que disposen les Regles.

Jugador

Principals regles del raquetbol: Colpeja oponent amb la pilota

Si s’ha fet un bon retorn en cas contrari la pilota, però abans d’arribar a la paret frontal colpeja l’oponent del davanter, o la raqueta de l’oponent, o qualsevol cosa oponent fa servir o porta, a continuació:

(A) Si la pilota hagués fet una bona devolució, i s’hauria colpejat la paret frontal sense abans tocar qualsevol altra paret, el davanter ha de guanyar la cursa, llevat que el davanter haurà d’haver seguit la bola rodona, i així es va tornar, tenint la pilota en el cop de dreta en comptes de la de revés o viceversa, es beneficiarà d’un Let.

Això inclou el cas en què el davanter controla la pilota darrere de la seva / la seva esquena o entre les seves cames / a. Si el colpejador, i no hi va tornar trieu continuar el ral·li per por a colpejar oponent amb la raqueta o la pilota i, en opinió de l’àrbitre, no és capaç de fer una bona devolució, a continuació, un let serà permès.

(B) Si la pilota d’una altra manera s’hauria fet una bona devolució, 1 Let es permetrà llevat que, en opinió de l’àrbitre un cop guanyador ha estat interceptat, a continuació, el davanter ha de guanyar la cursa.

(C) Si la pilota no hagués fet una bona devolució, el davanter es perdrà la cursa. La pilota ha de deixar d’estar en joc, encara que posteriorment es puja.

Quan un jugador ha estat colpejat per la bola com es descriu en l’article 9, el Marker cantarà “baix”.

Principals regles del raquetbol: Els intents posteriors de colpejar la bola

Si el colpejador colpeja en i arribar la pilota, a més es poden fer intents per tornar-lo. Si després d’haver fallat, la pilota toca a l’oponent, o de raqueta o peces de vestir oponent, llavors:

(A) Si el colpejador d’una altra manera s’hauria fet una bona devolució, es permetrà let, o

(B) Si el colpejador no podria haver fet una bona devolució, el davanter perd la cursa.

Si qualsevol intent posterior té èxit, el que resulta en una bona devolució aquells no puguin arribar a la paret davant colpejant l’oponent del davanter, o qualsevol cosa que vesteixi o porti per un canvi, un Let es permetrà a totes les circumstàncies. [superior]

Principals regles del raquetbol: Apel·lacions

(A) Una apel·lació pot fer-se contra qualsevol decisió del marcador, a excepció d’una trucada de “culpa” o “decisió de pedal ‘per al primer servei.

(B) si el marcador no cridar “culpa” o “falta de peu” al primer servei, el receptor pot apel·lar proporcionat cap intent es fa per tornar la pilota. Si s’admet el recurs del servei serà d’un error.

(C) Si les trucades marcadores “culpa” o “falta de peu” per al segon servei, el servidor pot apel·lar. Si l’apel·lació és acceptada, un “anem”, podran participar, amb el peu ‘una fallada’.

(D) si el marcador no cridar “culpa” o “falta de peu” per al segon servei, el receptor pot apel·lar, ja sigui immediatament o al final de la jugada si ell / ella ha jugat la pilota. Si l’apel·lació és acceptada, el receptor haurà de guanyar la cursa.

En tots els casos on es desitja un Deixar, es va fer una crida perquè l’àrbitre amb les paraules “let si us plau”. Joc cessarà tot seguit fins que l’àrbitre hagi donat la seva decisió.

No es pot apel·lar després del lliurament d’un servei per a tot el que va passar abans del pronunciament d’aquest servei.

Coneix les principals regles del raquetbol [Part 1]

Una vegada que us he ensenyat una mica més en què consisteix el raquetbol, vull ensenyar-vos les que són les principals regles del raquetbol. Com podreu veure, és un reglament molt semblant al de la majoria d’esports de raqueta com el tennis, el pàdel o el squasch

Regles del raquetbol: El joc

Jugadors de raquetbol

El joc de racketball es juga entre dos jugadors cadascun usant una raqueta estàndard, amb una bola aprovada oficialment per l’Associació racketball i en un camp rectangular de dimensions estàndard (32 peus x 21 peus), tancat pels quatre costats.

 Regles del raquetbol: La puntuació

Una partit es jugará al millor de 3 o 5 jocs a elecció dels organitzadors de la competició. Cada joc és de 15 punts; és a dir, el jugador que primer guanya 15 punts guanya el joc, excepte que, en la puntuació de 14 estiga empatat, el joc es posarà al “millor de cinc punts”, en aquest cas el jugador que primer anote 3 més punts guanya el joc amb una puntuació de 17 punts.

El jugador que primer anota 15 punts hauran de guanyar el cinquè (3r) joc; en un partit de joc de cinc (3), excepte que el jugador ha de guanyar per un marge de dos punts d’avantatge sobre l’oponent i quan sigui necessari que el cinquè (3r) joc s’estendrà fins que s’aconsegueixi aquest marge.

Regles del raquetbol: Punts

Els punts poden ser anotats per qualsevol dels jugadors. Quan un jugador no serveix o fa una bona devolució, d’acord amb les regles, l’oponent guanya el punt.

Quan el receptor guanya un punt, ell / ella es converteix en el servidor i afegeix un a la seva puntuació.

Regles del raquetbol: Servei

1. El dret a servir és decidit pel gir d’una raqueta o una moneda. A continuació, el servidor continua servint fins que perda el punt, amb la qual cosa l’oponent es converteix en el servidor, i així successivament al llarg del partit.

2. Al començament de cada joc i cada mà, el servidor té la possibilitat de triar entre caixa i després d’aquesta data s’alternen durant el temps que ell anota punts i segueix sent el servidor. No obstant això, si el servidor serveix una decisió que no es pren, o un ral·li acaba en let, ell haurà de servir de nou des del mateix quadre. Si el servidor serveix de la caixa equivocada, no hi haurà pena i el servei comptarà com si serveix de la casella correcta, excepte que el receptor pot, si no intenta prendre el servei, exigir que se li va servir de l’altra caixa.

3. La pilota, abans de ser colpejada, es deixarà caure o tirada a terra, sense tocar la paret. Ha de servir-se directament a la paret frontal entre la placa / estany i el fora de línia de la cort, per la qual cosa al seu retorn, a menys de volea, que cau a terra en el quart de darrere de la pista contrària a la caixa del servidor. Si un jugador, després d’haver caigut o llançat la pilota a terra, fer cap intent de copejar-ho, es podria caure o llançat de nou sense penalització. Un jugador amb l’ús d’un sol braç / mà pot utilitzar la raqueta per impulsar la pilota a terra abans de colpejar-la.

4. Un servei és bo quan no és una fallada o no es tradueix al servidor de servir al seu / la seva mà a terme de conformitat amb la Regla 4 (f). Si el servidor serveix una fallada, ell / a haurà de servir de nou. El receptor pot tenir una fallada, i si ell / ella intenta fer-ho, el servei es converteix en el bé i la pilota segueix en joc. El receptor no ha intentat donar una fallada fins que ell / ella ha fet clarament un compromís de jugar la pilota. (Un segon defecte servei no pot ser interpretat pel receptor).

5. Un servei és una falta:

  • (I) Si en el moment de colpejar la pilota el servidor no pot tenir almenys un peu en contacte amb el terra dins de la caixa de servei, i cap part d’aquest peu tocant la línia que envolta la caixa de servei (anomenat foot-fault) . (Ii) Si la pilota toca la paret del fons abans de tocar a terra. Es pot tocar la paret lateral abans de tocar a terra. Una pilota que colpeja la paret posterior i el sòl al mateix temps és un bon servei.
  • (Iii) Si la pilota toca primer el sòl sobre o fora de les línies de la pista curtes o mitjanes que delimiten el trimestre fons de la pista requerida a la Regla 4 (c).
  • (Iv) Si no fa rebotar a terra abans de servir.

Qualsevol combinació d’errors en el servei compta només com una fallada i en (ii a iv) es diu un error.

6. El servidor serveix al seu / la seva mà i perd el servei i els gol Competició cert punt:

  • (I) Si dos errors consecutius es serveixen, sense incloure el qual han estat adoptades pel receptor, quan la manifestació subsegüent ha acabat en un Let.
  • (Ii) Si la pilota toca les parets abans de ser colpejada o si el servidor no pot colpejar la pilota després que hagi rebotat o és colpejat més d’una vegada.
  • (Iii) Si la pilota se serveix a, o per sota, la junta / estany, o fora, o en contra de qualsevol part de la cort abans de la paret frontal.
  • (Iv) Si la pilota, abans que hagi rebotat dues vegades a terra o ha estat colpejat per l’oponent, toca el servidor o qualsevol cosa que vesteixi o porti.

7. El servidor no servirà fins que el marcador ha acabat d’anunciar la puntuació

Introducció al raquetbol: informació i història

El Raquetbol és una disciplina esportiva descendent del Esquaix i l’Handbol encara que posseeixen un ancestre comú, El Frontó o Pilota Basca. És un esport de raqueta que es practica entre dos (simples) o quatre jugadors (dobles) entre quatre parets amb una pilota de goma que pot tenir diferents graus de velocitat o rebot a la paret del davant.

Història del Raquetbol

Pilota de raquetbol

El principi del Raquetbol es remunta als anys 20 a Amèrica, sent considerat un esport jove en comparació amb el Tennis, Esquaix i Handbol.

En l’any de 1949 quan es va formar el reglament que regeix l’esport en l’actualitat, sent acreditada la seva creació a John Sobek, tennista professional de YMCA de Greenwich, qui busca un esport ràpid que era fàcil d’aprendre i jugar; dissenyant la paleta, un conjunt de normes, basades en les d’esquaix, handbol, pàdel i va nomenar al seu joc de raquetes de pàdel.

Al febrer de 1952, Sobek va fundar l’Associació Nacional Raquetes de Pàdel (NPRA), codifica les normes, i els havia imprès en un fullet. El nou esport va ser adoptat ràpidament i es va fer popular a través de la promoció contínua de Sobek, que es va veure afavorit per l’existència d’unes 40.000 pistes d’handbol al Regne Unit on el raquetbol es podia jugar.

El Raquetbol ràpidament va prendre un auge, sobretot a partir de 1968 que es va començar a desenvolupar tot el seu potencial, i es va formar l’Associació Internacional de Raquetbol (IRA), precursora de l’Associació Americana Amauter de Raquetbol (AARA). De sobte el Raquetbol prenia una estructura definida per als tornejos i un reglament consistent.

En 1969, amb l’ajuda de Robert W. Kendler, el president-fundador de l’Associació d’Handbol de EE.UU (USHA), es funda l’Associació Internacional de Raquetbol (IRA) amb el nom encunyat per Bob McInerney, un jugador de tennis professional. Aquest mateix any, l’IRA assumeix el campionat nacional de l’Associació Nacional de Raquetes de Pàdel (NPRA).

El 1973, després d’una disputa amb la junta de directors d’IRA, Kendler van formar dues organitzacions raquetbol altres, però, l’IRA continua sent l’organització dominant d’aquest esport, reconegut pel Comitè Olímpic dels Estats Units com el cos governant l’Associació Nacional Raquetbol.

El 1974, l’IRA va organitzar el primer torneig professional, i és membre fundador de la Federació Internacional de Raquetbol (IRF). Finalment, l’IRA es va convertir en l’Associació Americana Amateur de Raquetbol (AARA), a finals de 1995.

Kendler va utilitzar la seva publicació ACE de promoure tant l’handbol i raquetbol. A partir de la dècada de 1974, la popularitat de l’esport es va incrementar a un estimat de 3.1 milions de jugadors. Consegüent augment de la demanda, els clubs de frontennis i els tribunals es van fundar i van construir, i fabricants d’articles esportius va començar a produir equips específics de raquetbol.

Aquest creixement va continuar fins a la dècada de 1980 i la disminució en última part de la dècada en que els clubs de raqueta convertit en clubs de condicionament físic, en el servei a una clientela més àmplia, l’addició de les classes de aeròbics i exercicis d’aptitud física i les màquines de musculació. Des de llavors, el nombre de jugadors de raquetbol s’ha mantingut estable, s’estima que 5,6 milions els jugadors.

Regne Unit

Dona jugant

El 1976, Ian Wright DW va crear l’esport de raquetbol britànic sobre la base de raquetbol americà, tot i que la puntuació és igual que l’esport Esquaix amb puntuació punt-a-ral de fins a 11 punts.

L’Associació Britànica de Raquetbol es va formar el 13 de febrer de 1984, i confirmat pel Consell Superior d’Esports Anglès com a òrgan rector de l’esport, el 30 d’octubre de [[1984]. El primer Campionat Nacional Raquetbol es va celebrar a Londres l’1 de desembre de 1984. L’esport és practicat en els països com Austràlia, Bermudes, França, Alemanya, Malàisia, Països Baixos, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Irlanda i Suècia i es juga en algunes parts d’Amèrica del Nord.

El 1988, l’Associació Britànica Raquetbol es va fusionar amb l’Associació anglès de Raquetbol i Esquaix. Esquaix i Raquetbol és ara reconegut com els esports anglesos més practicat.

En l’actualitat hi ha una sèrie de tornejos de Raquetbol que consta de vuit esdeveniments a tot el Regne Unit, que constitueix la base de la classificació nacional, juntament amb el Campionat Nacional Raquetbol que se celebra anualment al Club Edgebaston Priorat.

Older posts

© 2018 Raquetbol

Theme by Anders NorenUp ↑